Treball recuperació estiu
Aquest treball és imprescindible per a ser avaluats. Es lliurarà el dia de la recuperació. S’ha d’escriure a mà.
– Esquema o resum de tots els dossiers
– Sobre les lectures: selecciona dos fragments de Tristany i Isolda, Madame Bovary i La metamorfosi que consideris importants en el desenvolupament de la trama i realitza un comentari de text on situïs el fragment dins del seu context i justifiquis la tria.
Narrativa al s.XX
(Cliqueu a sobre de les imatges)
Pere Elías
Júlia Baquero i Ester Vidal
Elena Álvarez i Joana Coberó
Twitteant Kafka
Hem acabat de llegir l’obra de Kafka La metamorfosi i segur que la seva lectura no ens ha deixat indiferents. Ara es tracta de treballar diversos aspectes del llibre:
– Capacitat crítica: realitzant una ressenya del llibre
– Capacitat creativa:
Creant una miniobra teatral
Creant un”tweet” de l’obra (per tenir referències de com fer-ho us convido a
visitar aquesta pàgina: Twitteratura: una iniciativa para descuartizar a losclásicos
– Capacitat investigadora (opcional): Cal anar al “post” on la Itziar fa un resum d’un estudi de Jordi Llovet sobre l’autor i l’obra i extreure’n les idees més importants
Exposicions orals
Lewis Carroll Pere i Laia
Rondalles populars Anna i Núria
Narrativa de ciència ficció Juanma, Marí G i Hèctor
El senyor dels anells Oriol, Marc, Edgar i Martí Z
Dràcula Elena, Joana i Mònica
Mario Vargas Llosa Júlia, Ester, Laura i Andrea
Madame Bovary
Després de la lectura del llibre, aquí teniu els següents exercicis alguns dels quals es troben al llibre de la fotografia, Educaula, col·lecció “les Eines”:
1. Explica les característiques del moviment realista. Utilitza aquests apunts, però prescindeix de les explicacions del moviment a Espanya.
2. Busca informació sobre Gustave Flaubert
SOBRE MADAME BOVARY
3. A partir del personatge principal d’aquesta obra s’ha elaborat el terme bovarysme. Busca el que significa i estableix el paral·lelisme amb la protagonista.
4. Per qué es diu que Madame Bovary té com a referència literària el personatge de Don Quixot? En què es poden assemblar aquests dos personatges?
5.Descriu el caràcter d’aquests personatges: Charles Bovary, Mr. Homais, Léon, Rodolphe, Lhereux, el pare d’Emma, el pare i la mare de Charles
6. Quina opinió et mereix el sentiment maternal d’Emma cap a la seva filla?
7. Com seria una madame Bovary actual? Redacta-ho en unes 20 línies
8. Realitza un comentari de text del següent fragment del llibre:
Algunes tardes, al darrera dels vidres de la sala, treia el nas un home bru; portava patilles negres i somreia lentament, un somriure ample i dolç que deixava veure unes dents blanques. Tot seguit es posava a tocar un vals. Portava un salonet enganxat damunt de l’orgue, dins el qual uns dansaires grans com el dit giravoltaven entremig d’una estesa de butaques, de consoles i de canapès. Eren uns ninotets acolorits entre els quals es veien dones amb turbants de color rosa, tirolesos amb jaqueta curta, simis vestits de negre i senyors amb calça curta. A mesura que anaven evolucionant, es reproduïen en els trossos de mirall aixecats al seu voltant i ajustats als angles amb unes tiretes de paper daurat. L’home feia girar la maneta tot esguardant a banda i banda del carrer i en direcció a les finestres. De tant en tant, tot escopint un raig llarg de saliva, aixecava l’instrument amb el genoll alleujant-se del pes de la corretja que li cansava l’espatlla; i tan aviat planyívola i gansonera, tan aviat joiosa i precipitada, la música de la caixa anava descabdellant-se invariablement a través d’una cortina de color de rosa posada dessota una reixa de coure tota plena d’arabescos. Eren uns aires arribats d’un altre món, que tocaven en els teatres, que cantaven en els salons, que dansaven en els balls de nit a la claror dels llums, ecos d’un univers encantat que trasbalsava el cor d’Emma. En el seu caparró il·lusionat, s’hi animaven unes sarabandes que no s’acabaven mai; el seu pensament saltava entre les notes com una baiadera entre les flors d’una catifa, gronxant-se de somni en somni i de tristesa en tristesa. Quan l’home havia recollit l’almoina caiguda a dins de la gorra, embolcava l’orgue amb un drap de llana blau, se’l posava a l’esquena i se n’anava tot caminant pesadament. L’Emma el veia allunyar-se acompanyant-lo amb l’esguard. Sobretot, però, era a les hores de menjar quan arribava al darrer grau de la paciència. Aquella saleta de l’entresol, amb el fumeig de l’estufa, el grinyoleig de la porta, els murs que traspuaven i la humitat de l’enllosat, l’ofegava; no podia aguantar més; li semblava que tota l’amargor de l’existència nedava a dins del seu plat, i , entrelligats amb el fumerol de la sopa, li pujaven, des del fons de l’ànima, tot un altre seguit de bravades igualment denses i fades. En Charles, menjava amb lentitud; ella rosegava algunes avellanes o bé s’entretenia a ratllar l’encerat de la taula amb el tall del ganivet.
EL TREBALL S’HA DE REALITZAR EN GRUP
Madame d’Staël
Novament, el Juanma Martínez ens ofereix un altre article molt interessant, ara sobre l’escriptora Madame d’Staël.
http://www.calameo.com/read/000026800a6860056f18d
La ciència-ficció
Aquest és un article escrit pel Juanma Martínez que il·lustra molt bé el gènere de la ciència-ficció:
La ciencia ficción es la denominación popular con que se conoce a uno de los géneros que derivan de la literatura de ficción, junto con la literatura fantástica y la narrativa de terror. Gozó de un gran auge en la segunda mitad del siglo XX debido al interés popular acerca del futuro que despertó el asombroso avance tanto científico como tecnológico alcanzado durante esos años.
Es un género especulativo que relata acontecimientos posibles desarrollados en un marco espacio-temporal puramente imaginario, cuya verosimilitud se fundamenta narrativamente en los campos de las ciencias físicas, naturales y sociales.
La acción puede girar en torno a un sinfín de posibilidades (viajes interestelares, conquista del espacio, evolución humana sobrevenidas por mutaciones, entre otras). Esta acción puede tener lugar en un tiempo pasado, presente o futuro, o, incluso, en tiempos alternativos que se encuentran ajenos a la realidad conocida, y tener por escenario espacios físicos (reales, imaginarios, terrestres o extraterrestres) o el propio espacio interior de la mente. Un claro ejemplo lo podemos encontrar en la película Matrix. Finalmente, los personajes de este género son bien diversos: a partir del patrón humano hasta desembocar en lo artificial de la creación humana o en criaturas no antropomórficas.
Dentro de la ciencia ficción, ahora me voy a centrar en explicar brevemente un subgénero surgido de la ciencia ficción: el steampunk.
El steampunk denota una ambientación en una época donde predomina la tecnología del siglo XIX, esencialmente de la Segunda Revolución Industrial, ya que la palabra steam, en castellano quiere decir vapor.
Puede considerarse que el steampunk es un retrofuturismo, ya que el steampunk imagina un pasado o incluso un presente alternativo, donde en un punto determinado de la historia (real), los sucesos se desencadenan diferentes y se pasa a una historia alternativa.
Ahora me voy a centrar en una película cinematográfica, la cual está considerada del subgénero steampunk. Se trata de “La brújula dorada” (2007), una adaptación de “La materia oscura” de Philip Pullman.
La brújula dorada, como ya he dicho anteriormente, es un filme basado en la primera parte de la trilogía “La materia oscura”, más concretamente en la novela “Luces del norte”.
Se puede considerar del subgénero steampunk ya que está ambientada en el siglo XIX, en plena Revolución Industrial, pero hay elementos que son puramente fantásticos, como el hecho de que los osos no están dotados de palabra, pero en la película, el oso Iorek Byrnison habla, y a parte, trabaja en un pueblo reparando trineos y bebe mucho alcohol. Otro elemento fantástico son las apariciones de brujas en pleno siglo XIX, como la bruja Serafina Pekkala, que ayuda a la protagonista, Lyra Belacqua, una joven huérfana. Todos los seres de ese mundo tienen como una mascota, un daimonion. Un daimonion es el alma de la persona que habita fuera de su cuerpo en forma de animal. Y como he dicho antes, estos daimonion han sido creados por el escritor Philip Pullman. Continuando con los ejemplos, tengo que destacar el vestuario de la película, ya que nos traslada al siglo XIX por completo. Referente al vestuario, mencionar que esta película fue galardonada con el Premio CDG (Costumer Designers Guild) al mejor vestuario. Un último ejemplo que querría mencionar es la creación de una especie de aerodeslizador, por parte de Lee Scoresby, que es un aeronauta tejano amigo del oso Iorek.
Como conclusión podemos decir que esta película está ambientada en pleno siglo XIX, pero con grandes avances tecnológicos que incluso hoy en día todavía no los conocemos. Me olvidaba de mencionar que Lyra tiene en su poder un aletómetro, una especie de brújula de oro, de aquí viene el nombre de la película, que puede revelar la respuesta a cualquier pregunta si uno es capaz de interpretarla. Este aletómetro siempre dice la verdad.
BIBLIOGRAFIA
http://www.google.es/images?hl=es&q=la%20brujula%20dorada%202&um=1&ie=UTF-8&source=og&sa=N&tab=wi
Torna a Lletresenbloc
Literatura universal a l'ETPClot 
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.