Literatura universal a l'ETPClot

Madame Bovary

Després de la lectura del llibre, aquí teniu els següents exercicis alguns dels quals es troben al llibre de la fotografia, Educaula, col·lecció “les Eines”:

1. Explica les característiques del moviment realista. Utilitza aquests apunts, però prescindeix de les explicacions del moviment a Espanya.

2. Busca informació sobre Gustave Flaubert

SOBRE MADAME BOVARY

3. A partir del personatge principal d’aquesta obra s’ha elaborat el terme bovarysme. Busca el que significa i estableix el paral·lelisme amb la protagonista.

4. Per qué es diu que Madame Bovary té com a referència literària el personatge de Don Quixot? En què es poden assemblar aquests dos personatges?

5.Descriu el caràcter d’aquests personatges: Charles Bovary, Mr. Homais, Léon, Rodolphe, Lhereux, el pare d’Emma, el pare i la mare de Charles

6. Quina opinió et mereix el sentiment maternal d’Emma cap a la seva filla?

7. Com seria una madame Bovary actual? Redacta-ho en unes 20 línies

8. Realitza un comentari de text del següent fragment del llibre:

Algunes tardes, al darrera dels vidres de la sala, treia el nas un home bru; portava patilles negres i somreia lentament, un somriure ample i dolç que deixava veure unes dents blanques. Tot seguit es posava a tocar un vals. Portava un salonet enganxat damunt de l’orgue, dins el qual uns dansaires grans com el dit giravoltaven entremig d’una estesa de butaques, de consoles i de canapès. Eren uns ninotets acolorits entre els quals es veien dones amb turbants de color rosa, tirolesos amb jaqueta curta, simis vestits de negre i senyors amb calça curta. A mesura que anaven evolucionant, es reproduïen en els trossos de mirall aixecats al seu voltant i ajustats als angles amb unes tiretes de paper daurat. L’home feia girar la maneta tot esguardant a banda i banda del carrer i en direcció a les finestres. De tant en tant, tot escopint un raig llarg de saliva, aixecava l’instrument amb el genoll alleujant-se del pes de la corretja que li cansava l’espatlla; i tan aviat planyívola i gansonera, tan aviat joiosa i precipitada, la música de la caixa anava descabdellant-se invariablement a través d’una cortina de color de rosa posada dessota una reixa de coure tota plena d’arabescos. Eren uns aires arribats d’un altre món, que tocaven en els teatres, que cantaven en els salons, que dansaven en els balls de nit a la claror dels llums, ecos d’un univers encantat que trasbalsava el cor d’Emma. En el seu caparró il·lusionat, s’hi animaven unes sarabandes que no s’acabaven mai; el seu pensament saltava entre les notes com una baiadera entre les flors d’una catifa, gronxant-se de somni en somni i de tristesa en tristesa. Quan l’home havia recollit l’almoina  caiguda a dins de la gorra, embolcava l’orgue amb un drap de llana blau, se’l posava a l’esquena i se n’anava tot caminant pesadament. L’Emma el veia allunyar-se acompanyant-lo amb l’esguard. Sobretot, però, era a les hores de menjar quan arribava al darrer grau de la paciència. Aquella saleta de l’entresol, amb el fumeig de l’estufa, el grinyoleig de la porta, els murs que traspuaven i la humitat de l’enllosat, l’ofegava; no podia aguantar més; li semblava que tota l’amargor de l’existència nedava a dins del seu plat, i , entrelligats amb el fumerol de la sopa, li pujaven, des del fons de l’ànima, tot un altre seguit de bravades igualment denses i fades. En Charles, menjava amb lentitud; ella rosegava algunes avellanes o bé s’entretenia a ratllar l’encerat de la taula amb el tall del ganivet.

EL TREBALL S’HA DE REALITZAR EN GRUP

Anuncis

Març 13, 2011 - Posted by | Introducció, realisme

Sorry, the comment form is closed at this time.

%d bloggers like this: